* Article publicat a la revista del Col·legi de Periodistes, Capçalera, el 10 de juny de 2013.

Reinventar-se. Aquesta és la paraula de moda dels nostres dies. Tothom busca solucions creatives per sortir de la crisi. I aquest tothom inclou els periodistes, que, tot i que no deixen de fer el que saben fer (és a dir, explicar bones històries), sí que busquen noves maneres per finançar-se. Una de les que emergeix amb més força és el microfinançament (o crowdfunding, en anglès). Es tracta d’una manera directa de finançar projectes amb la suma d’aportacions individuals.

El micromecenatge està vinculat a l’entorn digital. És un model de negoci possible gràcies a les noves tecnologies, que han transformat tant la manera de produir notícies com de consumir-les. La persona que busca finançament penja el seu projecte al web d’una plataforma de crowdfunding i demana una quantitat de diners concreta per tirar-ho endavant. A canvi, ofereix un seguit de “recompenses” als mecenes en forma d’edicions limitades, experiències úniques, merchandising, etc. De moment, en el sector periodístic, es tracta de projectes de baix pressupost, amb una durada concreta en el temps i un tema molt ben definit, però tot apunta que és una pràctica a l’alça i una tendència cultural que no pot obviar-se.

La principal plataforma a l’Estat espanyol és Verkami (un neologisme que en esperanto significa “amic de la creació”), impulsada a principi de 2011 per la família Sala i amb seu física a Mataró. L’èxit és tan evident que dur a terme un projecte a través d’aquesta via‒a Catalunya‒ ja es coneix com “fer un Verkami”. Una altra de les plataformes amb més tirada per als projectes periodístics és Goteo, apareguda el novembre de 2011, i dirigida i gestionada per una organització sense ànim de lucre anomenada Fundación Fuentes Abiertas.

Els periodistes que han provat el microfinançament assenyalen la independència com a principal avantatge, tant pel que fa a la tria del tema com del format.

Si vols llegir l’article complet, fes clic aquí.