Loading

Llibres

Escric per endreçar les meves idees i explicar-les millor.

  • Periodismo y redes sociales. Claves para la gestión de contenidos digitales

  • Usos de les xarxes socials a la premsa local i comarcal. Reptes i oportunitats a l’empresa periodística

  • Nínxols d’ocupació per a periodistes. Crisi, oportunitats en el sector i necessitats de formació

  • Lliçons de Periodisme de Josep Maria Huertas Claveria

  • Usos periodísticos de Twitter. Una comparativa entre redacciones tradicionales y digitales en Catalunya y Bélgica

Periodismo y redes sociales. Claves para la gestión de contenidos digitales

 

Editorial: Editorial UOC, 2017

Autor: Susana Pérez-Soler

Si haguéssim de definir la relació entre les empreses periodístiques i les xarxes socials amb un estat de Facebook, escolliríem, sens dubte, aquell que diu “és complicat”. En els darrers anys, la tecnologia ha envaït les nostres vides a una velocitat desorbitada. Les xarxes socials han alterat els estàndards clàssics del periodisme. En només deu anys, els periodistes han perdut el monopoli de la creació i difusió de continguts. Com influeix la irrupció de les xarxes en l’establiment de l’agenda? Com afecta el llenguatge d’internet a la creació de continguts? Quins atributs designen avui allò que és notícia? Quin paper té l’audiència? Aquest llibre convida a reflexionar sobre la interacció entre periodisme i tecnologia. S’ofereix una visió del present per construir el futur, perquè la nostàlgia, a part de ser autocomplaent, és intel·lectual i socialment inútil.

Parauless clau

#periodisme #xarxes socials #web 2.0 #comunicació #agenda setting #gatekeeping #CGU #viralitat #periodisme mòbil #clickbait #periodisme col·laboratiu #infoxicació #crowdsourcing #periodism ambient #rutines periodístiques #shareable news #Twitter #mitjans digitals #mitjans socials #comunitats digitals

Usos de les xarxes socials a la premsa local i comarcal. Reptes i oportunitats a l’empresa periodística

Editorial: Associació Catalana de la Premsa Comarcal, 2016

Autores: Susana Pérez-Soler (coord.), Àlex Araujo Batlle, Cristina Martorell Castellano, Ariadna Fernández Planells

Les xarxes socials han irromput amb força a les redaccions periodístiques i ho han capgirat tot. El model de producció i distribució de les notícies de l’època Gutemberg ha mort, i el periodisme postindustrial guanya terreny de manera imparable i a una velocitat de creuer. El fet que la gent pugui estar connectada entre sí, en un espai virtual sense límits espacials, i tingui la capacitat de produir i difondre continguts propis gràcies a les noves tecnologies, ha alterat la feina dels periodistes. I és molt probable que l’impacte de les xarxes socials en les rutines productives encara augmentarà en un futur, a jutjar per la quantitat de trobades professionals i congressos internacionals que s’ocupen del tema. Les principals capçaleres anglosaxones ja han elaborat guies per recollir les millors pràctiques a seguir en xarxes socials per tal de millorar el seu producte i incrementar beneficis, o almenys no perdre’n en detriment de les empreses caçadores de dades. Però quina és la situació de la premsa comarcal i local de Catalunya respecte l’ús de les xarxes socials? Han elaborat protocols d’actuació en les plataformes socials? Treuen el màxim profit de les xarxes a l’hora de produir les notícies? Creen i gestionen  comunitats virtuals entorn les seves capçaleres?

Aquesta publicació, impulsada per l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), estudia la presència dels mitjans locals i comarcals de Catalunya en les plataformes socials, a partir d’una mostra de 12 empreses periodístiques de proximitat seleccionades en funció de criteris de diversitat mediàtica i distribució geogràfica. Es recullen les reflexions de més d’una vintena de professionals, des d’editors fins redactors passant per gestors de xarxes.

Online. ¡Descarrega’l!

Nínxols d’ocupació per a periodistes. Crisi, oportunitats en el sector i necessitats de formació

Col·legi de Periodistes de Catalunya, 2012

Diversos autors

Aquesta publicació té com a objectiu analitzar el mercat laboral del sector de la Comunicació a Catalunya. La història dels mitjans de comunicació està marcada per crisis recurrents de diversa índole. A les dificultats econòmiques generals i a aquelles que travessa concretament el sector, s’afegeixen altres factors negatius provinents de camps propers al periodisme, per exemple, la publicitat. I el panorama s’acaba de complicar amb un canvi de model propiciat per la digitalització. Aquesta publicació examina les transformacions dels mitjans i les tendències del sector amb l’objectiu de conèixer els criteris de contractació que apliquen els mitjans; identificar les parcel·les que poden generar ocupació; i detectar si hi ha noves ocupacions i perfils emergents.

Online. ¡Descarrega-te’l!

Lliçons de Periodisme de Josep Maria Huertas Claveria

Editorial: Trípodos, 2009

Diversos autors

Aquesta publicació és un homenatge per recordar el periodista Josep Maria Huertas Claveria, mort el 2007. Recull articles de professors de la facultat de Comunicació Blanquerna que glossen l’aprenentatge que van compartir amb Huertas, així com uns apunts de l’assignatura que el mateix Huertas impartia a l’esmentada facultat, Història dels mitjans de Comunicació, i un recull d’articles seus sobre la professió periodística.

Vaig contribuir al llibre amb la recopilació i selecció d’articles sobre la professió periodística i amb un article que porta per títol “Un professional compromès amb la professió”.

Usos periodísticos de Twitter. Una comparativa entre redacciones tradicionales y digitales en Catalunya y Bélgica

Tesi doctoral, 2016

L’elaboració de la meva tesi doctoral em va portar a analitzar la implementació de les xarxes socials en quatre redaccions periodístiques ubicades a Catalunya i Bèlgica. Vaig estudiar un mitjà tradicional i un pure player de cada regió amb l’objectiu de detectar similituds i diferències entre els dos sistemes mediàtics. A Catalunya s’analitza el diari Ara i el digital Vilaweb, mentre que el diari Le Soir i el cibermitjà Apache són els referents de la comunitat francesa de Bèlgica. Per abordar la qüestió, es combinen tècniques quantitatives i qualitatives: observació directa no participant en les redaccions periodístiques esmentades i entrevistes en profunditat a més d’una vintena de professionals. Així com l’observació permet conèixer les rutines reals i el context o els factors que influeixen en el treball dels periodistes, les entrevistes retraten les opinions dels professionals i la seva autopercepció. L’anàlisi de contingut dels tuits publicats en els comptes corporatius dels diferents mitjans, a partir d’un model d’estudi denominat DIP (Difusió I Interacció I Promoció), reforça l’anàlisi objectiva de l’ús professional d’aquesta xarxa social. Els resultats de la investigació assenyalen que el principal ús de Twitter per part dels professionals és per distribuir contingut elaborat pel propi mitjà de comunicació. Les pràctiques associades a la possibilitat d’interacció -definitòries de les xarxes socials- són a dia d’avui residuals.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies