Hola! Aquest és un espai per reflexionar sobre periodisme digital, cultura web i xarxes socials. Aquí trobaràs alguna cosa sobre bombolles filtre, titulars ganxo i gatekeepin en temps d’infoxicació.
* El mestre Manuel Cuyàs em va dedicar unes boniques paraules la setmana passada amb…
El proper 21 de maig es presenta, a Montblanc, el treball amb el que l’ACPC…
Dissabte 21 de maig vaig presentar els resultats de la recerca “Usos de les xarxes…
* Article publicat a La revista de Blanquerna el gener de 2014 La pràctica esportiva està…
* Article publicat a CAPÇALERA el juliol de 2015 El web 2.0 ha transformat el tradicional esquema…
* Article publicat a La revista de la facultat de Comunicació Blanquerna el juny de…
Editorial: Trípodos, 2009
Diversos autors
Aquesta publicació és un homenatge per recordar el periodista Josep Maria Huertas Claveria, mort el 2007. Recull articles de professors de la facultat de Comunicació Blanquerna que glossen l’aprenentatge que van compartir amb Huertas, així com uns apunts de l’assignatura que el mateix Huertas impartia a l’esmentada facultat, Història dels mitjans de Comunicació, i un recull d’articles seus sobre la professió periodística.
Vaig contribuir al llibre amb la recopilació i selecció d’articles sobre la professió periodística i amb un article que porta per títol “Un professional compromès amb la professió”.
Tesi doctoral, 2016
L’elaboració de la meva tesi doctoral em va portar a analitzar la implementació de les xarxes socials en quatre redaccions periodístiques ubicades a Catalunya i Bèlgica. Vaig estudiar un mitjà tradicional i un pure player de cada regió amb l’objectiu de detectar similituds i diferències entre els dos sistemes mediàtics. A Catalunya s’analitza el diari Ara i el digital Vilaweb, mentre que el diari Le Soir i el cibermitjà Apache són els referents de la comunitat francesa de Bèlgica. Per abordar la qüestió, es combinen tècniques quantitatives i qualitatives: observació directa no participant en les redaccions periodístiques esmentades i entrevistes en profunditat a més d’una vintena de professionals. Així com l’observació permet conèixer les rutines reals i el context o els factors que influeixen en el treball dels periodistes, les entrevistes retraten les opinions dels professionals i la seva autopercepció. L’anàlisi de contingut dels tuits publicats en els comptes corporatius dels diferents mitjans, a partir d’un model d’estudi denominat DIP (Difusió I Interacció I Promoció), reforça l’anàlisi objectiva de l’ús professional d’aquesta xarxa social. Els resultats de la investigació assenyalen que el principal ús de Twitter per part dels professionals és per distribuir contingut elaborat pel propi mitjà de comunicació. Les pràctiques associades a la possibilitat d’interacció -definitòries de les xarxes socials- són a dia d’avui residuals.
